Entrevista a Laura Bofill: La Revolució de la Figura Humana a la seva Presentació «Animes»
La Figuració de l’Abstracció
Lluís : La figuració de l’abstracció, el deure de pintar uns ulls i una cara d’una noia i la llibertat de crear tot un entorn. Tot el que és els cabells, tot el que és més enllà de la cara: atmosferes, transparències, amb tota la llibertat creativa, ella avança, investiga, prova de fer aquesta composició diferent de colors, rica en gammes. Aquestes cares són les que vam conèixer en el seu dia en la fira de LA Art Show de Los Angeles i les que acompanyem fins a quasi avui.
Lògicament, els artistes no estan mai tranquils. Sempre fan un pas més endavant experimentant, provant. I aquestes cares continuen sent la màgia i protagonista de la seva obra.
La Desaparició de la Figura Humana
Laura : I a més és la primícia, o sigui, és el primer cop que aquestes obres a on la figura humana desapareix, que és la primera vegada en la meva trajectòria, amb totes les obres que he anat fent, sempre hi ha hagut la figura humana o protagonista, com és la cara de les dones. Anteriorment, feia més paisatges, però amb un personatge petit. Sempre la figura humana present, i aquesta vegada desapareix i és la primera vegada que ho exposo.
L’Evolució Constant de l’Artista
Lluís : És a més un goig de tenir aquesta l’obra teva desapareixent la figura. Bé, a veure què passarà. Sempre és interessant descobrir cap on van, què fan els artistes.
Atrevir-se a trencar i a sortir d’aquest espai còmode que dominen, sempre és benvingut per part nostra, descobreixes que l’artista té un recorregut, que no para, que no s’ha encasellat.
Hi ha artistes que tota la vida i és legítim, fan el mateix.
I hi ha artistes que tenen aquesta necessitat d’experimentar constantment i d’anar evolucionant i descobrir i trobar coses. I tu com a galerista vas al darrere intentant seguir-los. Quan tu estàs aquí, ells estan allà i quan tu estàs allà, ells ja estan a l’altre costat, però bé, no? I sempre vaig darrere seu intentant descobrir què fan. Però no deixen de sorprendre’t.
La Importància dels Nous Materials
Veureu que és una obra on l’epoxi acaba l’obra, és una resina, bé, me n’expliques tu?
Abans els pintors acabaven els quadres amb vernissos per protegir la seva pròpia obra. I ara, lògicament, la tècnica avança i apareixen productes nous que substitueixen perfectament els vernissos i que donen aquesta resistència i protecció.
Laura : En el color també, que crea uns contrastos que no dona la pintura.
Lluís : Amb els vernissos també s’aconseguia, no?
Laura : El que passa el vernís no donava aquests gruixos que et dona la resina. I bé, també hi ha unes presentacions diferents amb plexiglàs, sempre amb petites variacions que no hi eren abans i que, bé, per a mi aquesta exposició serveix de prova tant de materials com de temàtica. I amb aquest tracte familiar, que bé, sempre és un gust treballar amb vosaltres.
I bé, la meva obra sempre ha tingut constants canvis. Això, aquí, sempre he treballat aquesta relació, feminitat amb la natura, això és el que més he exposat aquí a Blanes, fa uns anys també hi havia més paisatge amb la figura humana petita, i amb l’arquitectura també vaig treballar. I ara ja també estic amb el cos sencer, que això tampoc ho he fet mai.
Jo sempre intento una mica anar fent petites variacions i coses que es mantenen, coses que canvien.
La Màgia de les Cares en l’Art de Laura Bofill
Lluís : En tot cas, la màgia no desapareix. Quan un es posa davant d’un quadre de la Laura, veu platejats, daurats… va creant aquest misteri en l’entorn de la figura que li dona màgia.
Que és història d’aquestes veladures que taquen, que quasi se’n van del quadre. Intenta fixar tot això, fas desaparèixer i difondre la figura cap a un entorn que sigui eteri, que sigui original, que sigui prou interessant com per acabar la cara. Condiciona molt una cara de centre.
Laura : Sí, condiciona i li dona una duresa, també una atracció al públic. Si no, de primeres, no té aquesta cosa que té una cara, que hi ha una comunicació molt directa amb l’espectador.
La Connexió amb l’Espectador
Lluís : Diuen que de vegades les cares són tan intenses i tan fortes que domines l’obra en si.
Quan veus uns ulls, interactues amb els ulls i automàticament es produeix una connexió.
Laura : També depèn de l’espectador … Hi ha una mica per tota mena de públic.
Lluís : En tot cas és una obra maca, una obra diferent, original. Per gaudir-la a poc a poc.
Com sempre, l’obra cal mirar-la i deixar interactuar amb l’obra, crear aquest llenguatge de comunicació entre la peça i tu. I si t’agrada, regala-li temps.
L’experiència sempre sol ser gratificant.
Laura : I bé, gràcies per venir. Això és un plaer de veure ús… Perquè a més, la meva feina és molt individual en el taller i m’agrada també visitar les meves exposicions.
M’agrada veure la reacció del públic, perquè vas treballant i no saps de vegades … I és important també veure com la gent reacciona, les seves opinions, saps?
Aquesta comunicació amb l’espectador que també crec que és interessant.
L’Exposició Internacional i la Família d’Artistes de Laura Bofill
Lluís : Exposes també a Madrid dius, no?
Laura : Sí, també a Bèlgica, Anglaterra, Alemanya. Els meus inicis han sigut a fora d’Espanya… Bé, gràcies a vosaltres una mica, ja és com he començat a treballar a casa, que sempre és més còmode, més proper, el fet de parlar també el mateix idioma, que és com més familiar, a mi m’ha agrada treballar a casa.
I a fora també és interessant, però que és curiós que ha sigut així, que he començat a fora abans que aquí.
Lluís : I a més a més, ells són una família d’artistes. El seu pare és un gran escultor. La seva mare és una gran pintora, el seu germà és pintor i tots quatre treballen una nau industrial espectacular. Tu entres allà i respires allò que no saps què és, però que destil·la…
Això que destil·len els petits tallers d’artistes, però allà es destil·la en gran.
No deixa de ser un espai multidisciplinari, on interactuen llenguatges, un espai pur, un petit santuari de l’Art.
Pots visitar la nostra pàgina per veure les obres presentades per aquesta artista.
