Lluis Cera, escultor, dels grans, dels originals, dels que quan has vist una peça no fa falta veure’ns més, la seva obra i originalitat se’t queda gravada per sempre més a la memòria.
Amb la seva qualitat i la seva tècnica et fa creure que la matèria és deformable que la pots apretar, estrènyer o arrugar sense cap problema i que la pots agafar i li pots fer un nus amb una barra massisa de ferro i que et quedarà senzillament be a la primera intenció. Però el més difícil sempre és el que sembla més senzill….
Aquest binomi entre el marbre i el ferro i la interacció entre la màgia de la forma, la dificultat de la peça i l’espectador és excepcional, ja que la pregunta és sempre obligada: Com ho ha fet??
Lluis Cera, escultor, de los grandes , de los originales, de los que cuando has visto una pieza no hace falta ver ninguna más, su obra y originalidad se te queda para siempre grabada en la memoria.
Con su calidad y su técnica te hace creer que la materia es deformable que la puedes apretar o arrugar sin ningún problema y que la puedes coger y le puedes hacer un nudo con una barra maciza de hierro y que te quedará sencillamente bien en el primer intento. Pero lo más difícil siempre es lo que parece más sencillo ….
Este binomio mármol y hierro y esta interacción entre la magia de la forma, la dificultad de la pieza y el espectador es excepcional , ya que la pregunta siempre es obligada: Cómo lo ha hecho ??
